ログイン  | 新規登録
歌詞投稿コミュニティ「プチリリ」

TOP > 歌詞 > LHereu Riera
LHereu Riera

アーティスト:Ovidi Montllor  アルバム:Ovidi Montllor Diu Sagarra 

  • お気に入り登録




-Eh!, tu, Hereu Riera, bé pots ben ballar, mentre que ta aimada a la mort s'està!- Tota la musica de cop va parar. Donà un tomb per plaça, sombrero a la mà, n'agafa el gambeto i al braç se'l tirà. Cançó de l'Hereu Riera I -Mare, la pica és de gel i s'encalla, i és caramull fet de glaç nostre vi, i fa tant fred al damunt de la palla, tristes les mules no hi poden dormir. -Vine, l'Hereu, que la cuina és calenta, la poma amb sucre batega en son lloc; els gats oloren la sopa de menta i els encenalls reviscolen el foc. -Mare, quan és nostra taula parada, fora la porta s'hi sent un bruel, la lluna, trista com una endolada, poc a poquet va enfilant-se pel cel. I la figuera que està despullada diu tremolant: «Qui m'ha pres el vestit?» Xiscla dins l'ombra la rata-pinyada, lladren els gossos al vent de la nit. -Ai, fill Hereu, que a tota hora rondines com si ja fossis un vell per morir, i no hi haguessin al món clavellines ni el bategar d'un gipó carmesí. -Mare, sabeu que no m'és guaridora la cantarella del vostre parlar? Qui agemolit, qui sense esma no fóra, si hi ha un ocell que s'acosta i se'n va? Prou que a la cara l'hi tinc ben escrita, aquesta angúnia d'estar-me tot sol; prou que ho sabeu, que en ma cambra petita cauen goteres i es glaça el llençol! Ai, aquest temps que ha fruitat l'olivera i es cull la molsa per fer el naixement, qui en el capçal pogués oure propera una paraula ofegant un lament! -Ai, fill Hereu, que ja oblides la rella, ni t'és metgia l'anar feinejant, com si no fossis promès amb donzella, com si no hagués de venir Sant Joan. Com si mai més repiquessin campanes, ni el capellà fes ofici i sermó, i ni a la plaça toquessin sardanes ball de rams per la festa major. -No dansaré la sardana galana, ni el vestit negre aniré rumbejant, ni tindré jo un mal repic de campana, ni l'evangeli per mi cantaran. Ni el rou gemat de la trèmula galta en el capçal sentiré vora meu, que l'estimada és llunyana i malalta, ran de sa porta s'apila la neu. Mare, per'xò res me dóna metgia per 'xò en ma cambra m'estic vigilant, cap foc del món ma fredor escalfaria; res que em digueu em serà confortant. I en ma finestra, que és tota glaçada, m'estic quiet a les joies extern; i em fa mal d'ulls tanta terra nevada i els arbres secs que despulla l'hivern.- II L'Hereu Riera amb la mare parlava, quan va sentir repicar un timbal, i alguna veu que dins l'ombra cridava. Això va ser per la nit de Nadal. -No sentiu veus que a la porta s'aturen? Són veus humides d'angúnia i rellent. -Seran els cans, que de tot s'asseguren i sempre lladren si acàs passa gent. -No són els cans; el sentiu com me crida? «Hereu Riera, desferma el cavall, puja a la sella i afluixa la brida, deixa l'altura i arriba a la vall.» Pareu esment, que ja és més allunyada, com si cridessin i anessin fugint: «Hereu Riera, la teva estimada dins de la cambra s'estava morint.» No és la ventada ni el gos que vigila, és veu d'un home i ho deia ben clar... Mare, tinc por, però vaig a la vila. Si fa tant fred, qui travessa el llindar? Ai, cavall meu, si no et tiba la destra i si atuït i sense esma jo fos, porta'm a sota d'aquella finestra on tantes voltes corríem els dos. Allí on sanglota la meva estimada i és sotragada de nafra mortal. Si el trot no senten per molta nevada, renillaràs a davant del portal.- La nit és freda, però molt tranquil·la, les branques nues aguanten la neu; lluny dins de l'ombra s'amaga la vila, l'Hereu Riera camina pel freu. L'Hereu Riera fa via insegura; una olivera l'afolla d'espant, un borralló que a la mà se li atura, un calandrió que desperti passant. L'Hereu Riera, que diu


投稿者: PetitLyrics
プチリリ再生回数:0





日本語English

利用規約プライバシーポリシー許諾情報運営会社お問い合わせヘルプ
© 2024 SyncPower Corporation


Page
Top