ログイン  | 新規登録
歌詞投稿コミュニティ「プチリリ」

TOP > 歌詞 > Ara Mateix
Ara Mateix

アーティスト:Lluís Llach  アルバム:I Amb El Somriure, La Revolta 

  • お気に入り登録




Ara mateix enfilo aquesta agulla amb el fil d'un propòsit que no dic i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis que anunciaven taumaturgs insignes no s'ha complert, i els anys passen de pressa. De res a poc, i sempre amb vent de cara, quin llarg camí d'angoixa i de silencis. I som on som; més val saber-ho i dir-ho i assentar els peus en terra i proclamar-nos hereus d'un temps de dubtes i renúncies en què els sorolls ofeguen les paraules i amb molts miralls mig estrafem la vida. De res no ens val l'enyor o la complanta, ni el toc de displicent malenconia que ens posem per jersei o per corbata quan sortim al carrer. Tenim a penes el que tenim i prou: l'espai d'història concreta que ens pertoca, i un minúscul territori per viure-la. Posem-nos dempeus altra vegada i que se senti la veu de tots solemnement i clara. Cridem qui som i que tothom ho escolti. I en acabat, que cadascú es vesteixi com bonament li plagui, i via fora!, que tot està per fer i tot és possible. 1 Pensem-la clara aquesta quietud que escampa tants de ressons impensats; pensem-la clara i suggerent, que ens ompli l'espai concret d'ara mateix, l'espai en què no hi ha cap mena de sorpresa i tot és vell, i trist, i necessari. Vam girar full temps ha, i alguns s'entesten a llegir encara la mateixa plana. 2 Potser el secret és que no hi ha secret i aquest camí l'hem fet tantes vegades que ja ningú no se'n sorprèn; potser caldria que trenquéssim la rutina fent algun gest desmesurat, alguna sublimitat que capgirés la història. Potser, també, del poc que tenim ara no sabem fer-ne l'ús que cal; qui sap! 3 Molt lentament giravolta la sínia i passen anys, o segles, fins que l'aigua s'enfila al cim més alt i, gloriosa, proclama la claror per tots els àmbits. Molt lentament davallen aleshores els catúfols per recollir més aigua. Així s'escriu la història. Saber-ho no pot sobtar ni decebre ningú. 4 Massa sovint girem els ulls encara i el gest traeix angoixa i defallences. L'enyor, voraç, ens xucla la mirada i ens gela el moll del sentiment. De totes les solituds, aquesta és la més fosca, la més feroç, i persistent, i amarga. Convé saber-ho i convé, d'altra banda, pensar el futur lluminós i possible. 5 ¿Qui sinó tots -i cadascú per


投稿者: PetitLyrics
プチリリ再生回数:0





日本語English

利用規約プライバシーポリシー許諾情報運営会社お問い合わせヘルプ
© 2024 SyncPower Corporation


Page
Top